Uns dels criteris més elementals ue s’han de seguir quan es vol tenir una perspectiva al més objectiva possible de la realitat social és observar-la en contra del que hom sospita que hi trobarà. En canvi, limitar-se a buscar allò que ens donarà la raó, concentrar-se en allò que confirma les hipòtesis inicials, és el mateix que fer-se trampes jugant al solitari. I el resultat, lògicament, és que s’acaba veient una realitat deformada; això sí, coherent amb els propis prejudicis. Fent una paràfrasi d’aquell principi que irònicament s’aplica al mal periodisme, aquí també podríem dir que hi ha observadors que procuren que la realitat no els espatlli un bon prejudici. Contrastar les pròpies hipòtesis, doncs, és un principi que ha de seguir tot bon científic i, en general, qualsevol persona que pretengui aproximar-se a la realitat d’una manera racional, bo i procurant controlar l’efecte del seus prejudicis sobre allò que observa.
Continue reading
