La Trinca ens va fer riure amb la caricatura d’aquell català –per a més senyals, de Santa Coloma– que anava a Madrid, decidit, i que d’un somiatruites en deia un “sueñatortillas” o que de bufar i fer ampolles, en castellà, ell en deia “soplar y hacer botellas”, i tan tranquil. Coses de l’idioma era el títol d’una cançó que acabava: “I com veiem, no hi ha res català que no es pugui traduir al castellà”. Fer-nos sentir ridículs de les nostres resistències a la pressió colonitzadora ha format part d’un procés d’acomplexament destinat a fer-nos desaparèixer nacionalment.
Continue reading