“Tocar de peus a terra” és una virtut que defineix molt bé el caràcter d’un poble com el nostre, històricament condemnat a sotmetre’s a realitats imposades des de fora i que han limitat dramàticament els nostres somnis d’emancipació individual i col·lectiva. És per això que l’acusació de “no tocar de peus a terra”, que ha anat associada a l’oblit de les limitacions que imposa la realitat, i ser realista ha estat una invitació a abandonar projectes ambiciosos i a resignar-nos a ser petits, poqueta cosa.
Continue reading
