No serà gens fàcil que a tres mesos de les eleccions es consolidi una nova opció netament independentista com la que sembla que una part del país ha estat reclamant tot el curs que ara acaba. S’ha perdut un temps preciós per disposar d’un projecte sòlid, i els que més s’havien avançat, Reagrupament, els últims mesos també han perdut pistonada. L’esperada aparició en escena de Joan Laporta tampoc no té una definició clara, i la seva aposta amb López Tena i Bertran per una Solidaritat Catalana per la Independència, més que resoldre incògnites, encara n’ha obert més. I, tot plegat, acompanyat dels esforços lloables dels promotors de la Conferència Nacional del Sobiranisme per aplegar un parell de desenes de plataformes independentistes de tota mena. Tal com deia, no és fàcil passar d’una aspiració nacional a un projecte polític amb cara i ulls, que no tan sols prometi la independència, sinó que expliqui com farà política en el marc d’un Parlament i un govern, que, entre altres coses, planti cara a la crisi econòmica i gestioni bé la nostra vida de cada dia.
És per aquesta raó que tinc el convenciment que, si les coses no canvien molt i en molt poc temps, aquestes eleccions del 2010 no seran les que permetin expressar amb claredat els extraordinaris progressos que l’independentisme ha fet al llarg d’aquests últims dos anys. El desig d’independència quedarà fragmentat en tots els partits dits i només la part més combativa i d’avantguarda farà un gest de confiança en la nova proposta, per tendre que arribi a l’escenari electoral.
Vist amb una certa fredor, tanmateix, he de dir que aquest és un escenari que tampoc em desagrada. Certament, preferiria veure un independentisme ben articulat políticament, amb una aposta radical per la democratització de les nostres institucions polítiques. Però, fent de la necessitat virtut, no està gens malament que l’independentisme penetri per tots els porus dels partits catalanistes i que forci transformacions importants en els partits existents. Com deia aquell eslògan de fa anys: “L’independentisme és cosa de tots”.
