És un fet conegut que, amb el temps, la cultura popular pren una doble direcció. D’una banda, se segueixen mantenint les pràctiques lligades al sentit original, encara que com és lògic, creixin les dificultats per preservar-les. En la mesura que el marc social que les ha originades canvia, aquestes pràctiques es veuen progressivament reduïdes a uns cercles més petits i, per dir-ho així, de popular en conserven l’origen, però en realitat acaben sent minoritàries. Paradoxalment, quan passa això, la cultura “popular” ha d’acabar sent fomentada i subvencionada profusament per tal que no desaparegui.

Este verano, y a pesar de estar viviendo los mayores dilemas sociales, económicos y políticos que haya tenido este país desde los años de la transición, no pasará a la historia por la profundidad de las reflexiones de los líderes políticos de nuestro país. Fuera de la presión del combate diario, cuando los periódicos suelen ofrecer espacio generoso para expresar cuestiones más amplias que durante el curso no tienen cabida, resulta que tampoco las ideas políticas han fluido vigorosas. Uno podría caer en la tentación de pensar que el problema está en las vacaciones de los asesores de los respectivos líderes.