Siguem seriosos
Fa uns dies que estic pensant en què pot influir un partit de futbol en uns resultats electorals, tema que ha estat d’un gran interès informatiu des que el president Montilla va convocar les eleccions pel 28 de Novembre. La pregunta que em faig és doble: ¿se suposa que farà augmentar l’abstenció i el vot en blanc, o tot el contrari? I, encara, ¿si guanya el Barça, afavoreix més el vot sobiranista que si la victòria és del Madrid? El cert és que encara no he trobat ningú que em digui que anirà a votar o deixarà de fer-ho, i en quin sentit podria canviar el seu vot, amb un resultat o altre del partit de marres. Potser només una actuació arbitral absolutament provocadora, en plan Guruceta i en contra del Barça, podria irritar algun “desafecte” de la política i fer-lo anar a votar. O, encara, una victòria espaterrant contra el Madrid celebrada amb un gran castell de focs podria fer pensar a algun sobiranista despistat que ja tenim la independència feta, i es quedés a casa. ¿Podria passar que només imaginant que amb la independència seria difícil celebrar un Barça-Madrid, ni en Laporta votés Solidaritat Catalana?
Bromes a part, em costa entendre que el país hagi perdut tant de temps en aquesta absurditat, amb derivades tan inexplicables com la greu patinada d’en Tremosa i la calculada irritació d’Iceta. És com discutir si l’aparició de Montilla al costat del Papa i de munts i munts de cardenals i bisbes, farà pujar el vot socialista o si l’espantarà. En el fons, són debats que parteixen d’una profunda desconsideració no tant sols del votant mateix sinó també de la capacitat dels partits a l’hora de proporcionar raons i arguments suficients al ciutadà per prendre una decisió madura. Sembla com si tots tinguéssim una profunda desconfiança en allò que s’acosta, i que els resultats depenguessin, fonamentalment, del Guardiola, Benet XVI i el Tomàs Molina.
La veritat, i digueu-me ingenu: encara confio que la precampanya i la campanya facin pujar el nivell del debat polític. Les eleccions arriben en un dels moments políticament més calents dels darrers trenta anys. A veure si ens hi notem.
