Quan es parla de la noció d’identitat, l’accent es posa en el contingut d’aquesta identitat, és a dir, en allò que té de substantiu, i que és el que se suposa que la fa específica i única. Unes vegades, aquesta «substància» és material –unes obres musicals, un patrimoni arquitectònic, una tradició literària determinable en una llista d’obres clàssiques…–, i d’altres és immaterial, formulada per exemple en termes de valors associats a aquella identitat, com ara el suposat caràcter lluitador o pactista d’un poble, l’esperit innovador d’una cultura o bé un tarannà personal adust i esquerp per naturalesa. En tots els casos, doncs, la identitat és alguna cosa que es podria definir pel seu contingut.
Continue reading
