Vaig saludar Joan Solà i Cortassa per darrera vegada en l’acte d’inauguració del curs acadèmic de l’Institut d’Estudis Catalans, tot just fa quinze dies. Com a vicepresident que n’era, seguia la comitiva, darrere del president Salvador Giner i del pare abat de Montserrat Josep Maria Soler, abans d’entrar a la sala Prat de la Riba. Agafat a la seva muller, l’Adelaida, el vaig veure molt afeblit, li vaig demanar per la salut i em féu algun comentari de circumstàncies, aquesta vegada més trist que irònic. Potser un “no gaire bé”. Sense aturar-se, ens vam donar la mà i vaig dir-li: “Ànims!”.
Continue reading