Independència contra estupidesa
He estat en un esmorzar preelectoral, d’aquests en els quals després es fan preguntes per escrit. El públic el formaven sobretot homes -dels que no fitxem a la fàbrica ni al despatx-, la majoria encorbatats i d’aquests que estan tan preocupats per la internacionalització de l’economia, per la bona formació dels joves i per la crisi del valor de l’esforç. I, en ple 2010, després del que ha passat amb l’Estatut i vistes les conseqüències, encara hi ha hagut algú que ha repetit la pregunta eterna: “¿No creu que la llengua catalana és un fre a la instal·lació de noves empreses multinacionals a Catalunya?”.
És notori que anar ben vestit, no tenir horari fix a la feina i mostrar preocupació per la internacionalització, la formació i el valor de l’esforç, no són garantia de res. No em sé imaginar aquest empresari -que, m’hi jugo un pèsol, no parla l’anglès que necessiten les multinacionals- fent la mateixa pregunta a Holanda o Finlàndia. Ni, és clar, a Alemanya o França. I mira que et dic: no me l’imagino fent-la a Espanya, i preguntant si l’espanyol no és una barrera per a la instal·lació d’una empresa nord-americana, alemanya o japonesa. I això, la setmana que sí que sabem que la Unió Europea té problemes per posar en marxa un sistema de patents propi, perquè s’ha pensat que funcioni en francès, anglès i alemany, i Espanya s’hi gira de cul perquè no és també en espanyol. Ai caram, aquests espanyols que no creuen en la imposició i regulació de les llengües!
Ja fa molts i molts anys, quan governava un moderat Jordi Pujol, un alt representant a Barcelona d’un banc espanyol es queixava del mateix, i de les resistències de directius espanyols a venir a Barcelona per raó de l’idioma. Jo li vaig demanar si aquesta resistència també es donava quan els directius eren enviats a Ginebra -parlàvem d’una multinacional de l’alimentació- o a altres capitals europees. I la seva resposta va ser rotunda: “-s que Ginebra és un altre país”. Efectivament, sempre anem a parar al mateix: el que mostraria l’estupidesa de la pregunta a l’esmorzar preelectoral i, de fet, el que la faria impossible i absurda, seria que Catalunya fos un estat independent.
Sí: la independència acabaria no pas amb tota, però sí amb una bona quantitat d’estupidesa nacional. I és que no tenir estat, també ens fa més rucs.
