Després d’una vintena d’anys d’autogovern, Catalunya iniciava la primera dècada del segle XXI amb una consciència clara que el model que havia conduït Jordi Pujol amb mà ferma estava esgotat. Després de quatre anys de pactes amb Aznar, l’anticatalanisme era més viu que mai, les agressions simbòliques i materials al país se succeïen i l’erosió fiscal de l’economia catalana no s’aturava. L’Aznar que Pujol havia ajudat a encimbellar era més superb, altiu i arrogant que mai. El pujolisme tocava a la seva fi, i CiU escollia un successor, Artur Mas, que el 2002 volia marcar la nova etapa amb el seu primer gran i ambiciós discurs polític, “Catalunya sense límits”.