La decisió del PP a Catalunya de fer servir una marca blanca a les eleccions municipals per despistar l’elector i així aconseguir superar la misèrrima xifra de 284 regidors –no arriba ni a una quarta part dels d’ERC– és la prova més rotunda de la seva fràgil posició política en l’espai polític català.

El PP és present en menys d’un 3% dels governs municipals, i la seva gallejada tercera posició al Parlament –obtinguda amb un 12% dels vots, és a dir, amb poc més d’un 7% del cens electoral– no pot emmascarar la seva marginalitat objectiva en la vida social dels catalans. Una altra cosa és que com a estructura política es vegi beneficiat per la posició predominant que ocupa en un bipartidisme estatal que a nosaltres ens és absolutament foraster.