PP, el Poti-Poti

  • És absurd lamentar-nos dels errors de percepció dels nostres adversaris polítics. Per tant, si a Espanya han convingut que la “gran” victòria del PP a Catalunya –un gloriós 12 per cent de votants, i un 7 per cent del cens- els pronostica un avenç imparable de Rajoy, si volen veure en la “dicharachera” Alicia el Sant Joan Baptista de don Mariano, endavant les atxes.

Ara bé, el que hem de vigilar és a no ser nosaltres qui quedem atrapats en una interpretació espanyolista de l’avenç de la Sarah Palin catalana. Com d’altres col·legues, l’avenç pepero fins al tercer lloc –que no “popular”- s’explica millor en clau europea, com a expressió, en temps de recessió econòmica i augment de l’atur, dels malestars que provoca la immigració i l’amenaça de serveis socials. La franquícia del PP a Catalunya es va abocar de ple, durant les eleccions, a burxar en aquesta realitat, molt més clara a Europa i encara en procés aquí: alguns sectors de les classes més populars, els de situació més precària, que abans votaven esquerres, progressivament se senten més protegits pels discursos demagògics -sempre, el triomf de la demagògia, sigui del color que sigui- de la dreta conservadora. Aquí, en barreja indissoluble, amb la dreta espanyolista, el conservadorisme moral, l’anticatalanisme explícit…

La bona noticia és que tot això barrejat, no passa de 387.000 vots. Perquè, anticatalanisme a part, la resta ho seguiríem tenint. No seria bo fer-se representacions idíl·liques d’una Catalunya independent: hi haurà uns quants xenòfobs, algun fatxa, mitja dotzena de religiosos intolerants… Segons com es miri, és una sort que, de moment, tot això s’aplegui dins del PP i que no empantanegui la resta de partits catalans. Fins i tot, que el PP serveixi per impedir que s’expressin de manera més clara i rotunda. Al capdavall, la possibilitat que sigui partit de govern a Espanya, impedeix que s’acabi de “desmadrar” a Catalunya.

Ras i curt: cal mimar la Sánchez-Camacho. De fet, jo encara l’hauria posat mes endavant a l’hemicicle del Parlament!

 

També podeu llegir l’article al web de Nació Digital.cat