Interpretant Arenas
M’ha deixat molt intrigat la frase de Javier Arenas, candidat del PP a la Comunitat Autònoma d’Andalusia, en el seu discurs d’aquest cap de setmana a Sevilla. Arenas va afirmar que “seremos beligerantes si a unniño andaluz se le obliga a estudiaren una lenguadistinta a la suya”, és a dir, l’espanyol.
A veure si ho entenc. La frase tindria algun sentit si hi hagués l’amenaça que a les escoles andaluses s’intentés obligar a estudiar en llengües estrangeres com el francès o l’anglès, o en llengües -de moment- estatals com el gallec, el basc o el català, posem per cas. Desconec el cas del francès i l’anglès, en el sentit que s’hi vulgui obligar, però dubto que a Andalusia això pugui passar amb el basc, el gallec o el català. Francament, no deu anar per aquí.
Si no és aquest cas, llavors cal suposar que parla d’imposició escolar de llengües no espanyoles a nens andalusos d’escoles fora d’Andalusia. Si parla d’escoles franceses, britàniques, alemanyes o nord-americanes, llavors el senyor Arenas ja s’hi pot posar fulles, perquè en aquests països això sol anar així: les escoles són en la llengua del país. I a més, ell no hi té competències com per ser “bel·ligerant”. Però com que el senyor Arenes ha de ser un home viatjat, tampoc no puc creure que parli d’aquest cas.
Per eliminació, vist que l’elecció d’escola segons la llengua ja és possible al País Basc i em temo que cap nen andalús tingués problemes per trobar un escola que ensenyés en espanyol a Galícia, el País Valencià o a les Illes Balears o la Franja de Ponent, això deu anar per les escoles catalanes. Sí: a Catalunya no tan sols “imposem” el català, sinó les matemàtiques, les socials i les naturals, i tot d’altres obligacions com la gimnàstica, la plàstica i ser ben educats i dir “bon dia”. Els catalans, ja se sap, tenim una tirada natural a la coacció…
Tanmateix, si el cas és aquest, si ja sabem a quines escoles es refereix, encara em queda un darrer interrogant per interpretar bé Arenas. ¿De quins nens -i nenes- andalusos ens parla? ¿s que hi ha prevista una nova onada migratòria de canalla andalusa cap aquí? Com que més aviat no sembla que hi hagi previsions en aquest sentit, finalment, només resta una possibilitat de prou dimensió i gravetat social com per reclamar l’atenció del més que probable futur president andalús: que el senyor Arenas es referís a nenes i nens nétes i néts de catalans nascuts andalusos. I potser d’algun besnét, també, com jo mateix per part de mare. Això voldria dir que aquestes nenes i nens nascuts catalans els considera nenes i nens andalusos. I significaria que el senyor Arenas té una concepció ètnica de l’andalusitat que fa que es transmeti per herència, per sang. I si ell creu que té competència en la llengua en la que s’eduquen i que hi pot ser bel·ligerant, a més, vol dir que Arenas creu que allà on hi ha un descendent d’andalús, allà hi ha un tros d’Andalusia.
Vaig bé, en la meva interpretació?
