El Baròmetre és una infraestructura cultural d’estat, perquè ens ha independitzat dels instruments que treballen amb una perspectiva que determina què és i què no és rellevant a 600 quilòmetres d’aquí. I perquè introdueix racionalitat i precisió en la definició del territori, la identitat i la pertinença: l’espai comunicatiu. Rieu-vos, doncs, de cartografia, fites, barreres i tricornis: la frontera de la nació avui la defineixen els mitjans de comunicació. I, com sabem, l’orografia comunicativa catalana és tan heterogènia com el seu paisatge físic. Calia passar del teodolit al satèl·lit.
Continue reading