I després de les consultes?
- Entrevista a El Singular Digital.Cat (pots llegir-la al web original, clicant aquí)
I després de les consultes?
La història de les consultes va començar el 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt. Aquell dia, per primera vegada, els ciutadans d’aquesta petita població maresmenca van votar si volien que Catalunya fos independent. Finalment, un any i mig més tard i 571 municipis després (18% de vots), Barcelona va tancar ahir la darrera pàgina del llibre. Per tant, és hora de fer balanç i preguntar-nos: I ara què?
SALVADOR CARDÚS,
professor Titular de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona
Barcelona Decideix diu que la consulta de Barcelona ha estat un èxit. Ho comparteix?
Sí. En aquest cas les dades parlen per si soles. Són unes dades extraordinàries obtingudes a partida d’una consulta feta amb mitjans molt limitats i amb poc suport per part dels mitjans de comunicació més importants i de les mateixes institucions, com ha estat el cas del Periódico, l’Ajuntament o el Bisbat de Barcelona. Per tant, felicito l’Alfred Bosch perquè ha fet una feina extraordinària.Els resultats han estat molt diverses segons els municipis. Es pot fer un balanç general de les consultes?
L’acte del vot no ha estat el principal objectiu d’aquestes consultes ni la fita més gran aconseguida. Cal recordar que per organitzar aquestes consultes s’han mobilitzat centenars de voluntaris. A més, en cada lloc, a part de la pròpia consulta, s’han celebrat un gran nombre d’activitats (concerts, taules rodones, conferències…). Més enllà dels resultats, la qüestió més important ha estat fer visible aquesta demanda d’independència. I és que aquest temps de feina demostra que, a diferència de la manifestació del 10-J, les consultes no han estat un gest merament reactiu. Aquests dos anys demostren un procés sòlid del desig independentista.I ara què? Ara els polítics han d’agafar el relleu?
No, encara no. Una cosa és el desig i l’altre la realitat. A la política institucional encara li queda un recorregut llarg fins que es trobi amb la voluntat d’aquests ciutadans que volen la independència, que són molts però no la majoria social. El que s’ha fet és fonamental però encara s’ha d’avançar per aconseguir aquesta majoria. Ara s’han pensar noves estratègies per difondre el projecte independentista en àmbits de població poc polititzats i que només reben informació per mitjans espanyols, gent que no està connectada al nostre país.
professor Titular de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona
Barcelona Decideix diu que la consulta de Barcelona ha estat un èxit. Ho comparteix?
Sí. En aquest cas les dades parlen per si soles. Són unes dades extraordinàries obtingudes a partida d’una consulta feta amb mitjans molt limitats i amb poc suport per part dels mitjans de comunicació més importants i de les mateixes institucions, com ha estat el cas del Periódico, l’Ajuntament o el Bisbat de Barcelona. Per tant, felicito l’Alfred Bosch perquè ha fet una feina extraordinària.Els resultats han estat molt diverses segons els municipis. Es pot fer un balanç general de les consultes?
L’acte del vot no ha estat el principal objectiu d’aquestes consultes ni la fita més gran aconseguida. Cal recordar que per organitzar aquestes consultes s’han mobilitzat centenars de voluntaris. A més, en cada lloc, a part de la pròpia consulta, s’han celebrat un gran nombre d’activitats (concerts, taules rodones, conferències…). Més enllà dels resultats, la qüestió més important ha estat fer visible aquesta demanda d’independència. I és que aquest temps de feina demostra que, a diferència de la manifestació del 10-J, les consultes no han estat un gest merament reactiu. Aquests dos anys demostren un procés sòlid del desig independentista.I ara què? Ara els polítics han d’agafar el relleu?
No, encara no. Una cosa és el desig i l’altre la realitat. A la política institucional encara li queda un recorregut llarg fins que es trobi amb la voluntat d’aquests ciutadans que volen la independència, que són molts però no la majoria social. El que s’ha fet és fonamental però encara s’ha d’avançar per aconseguir aquesta majoria. Ara s’han pensar noves estratègies per difondre el projecte independentista en àmbits de població poc polititzats i que només reben informació per mitjans espanyols, gent que no està connectada al nostre país.