És una evidència que créixer, econòmicament parlant, és més agraït que emmagrir. També sol ser més fàcil engreixar-se que perdre pes. Ho és tant, d’agraït, que hom acaba creixent sense ni adonar-se’n. I ho és tant, de fàcil, que fins i tot les molèsties que comporta guanyar pes se solen tolerar la mar de bé. Un dels camps en què aquesta realitat s’ha pogut observar més clarament és el terreny de l’educació. Els anys de creixement econòmic han destarotat molts dels bons hàbits educatius que s’adquirien a les llars i han dinamitat allò que en podríem dir un cert “sentit comú educatiu”, fonamentat en virtuts bàsiques com l’entrenament de la paciència o la sobrietat.
Continue reading