Ja es veia a venir que seria una campanya poc habitual pel que són unes eleccions municipals. Tots sabíem que no hi havia cap possibilitat de fer grans promeses de futur, i fins i tot que s’hauria d’actuar amb prudència a l’hora d’explicar els “èxits” de govern per tal de no posar en evidència la inconsciència amb què les administracions s’han gastat allò que no tenien i ara hem de pagar entre tots. En aquestes condicions, la batalla havia de ser, principalment, ideològica. I encara ha sigut pitjor: una batalla d’atacs partidistes, de tots contra tots, perquè tothom s’hi jugava molt més que una alcaldia. El PSC havia de preservar el seu darrer espai de poder; CiU volia confirmar la seva posició dominant a les darreres eleccions; al PP li convenia tornar a interpretar els resultats en clau espanyola; ERC havia de demostrar una certa capacitat de remuntada; ICV tenia l’oportunitat de refer-se obtenint avantatge de la situació de crisi…

Hi participaran el degà de la facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB, Salvador Cardús; la catedràtica de grec de la UB, Eulàlia Vintró; l’escriptor i periodista Joan Carles Girauta; el professor d’història contemporània de la UAB, Joan B. Culla; i el catedràtic de Ciències Polítiques de la UAB,Joan Subirats. Els analistes aniran donant les seves opinions en funció dels resultats que es vagin sabent al llarg de la nit, i els periodistes dels Serveis Informatius de Catalunya Ràdio desplaçats a les seus dels diferents partits recolliran les valoracions dels principals candidats i dels líders polítics

Una campanya electoral suïcida centrada en la desqualificació sense pietat de l’adversari, menyspreant la ja prou limitada intel·ligència política de l’electorat, ha acabat d’exasperar una ciutadania que arribava a la cita prou cuita. Resultat? Que n’hi ha que han sortit al carrer a desfogar-se. Si fos cert, pel que deien els eslògans, que uns volien desmantellar l’estat del benestar, que altres governaven amb una absoluta incompetència i al servei d’interessos inconfessables i, fins i tot, ens alertaven que les nostres idees estaven en perill de ser retallades, la reacció d’indignació encara ha fet curt!