De totes les reaccions a les agressions als nostres parlamentaris, la més breu, rabiüda i oportuna va ser la de l’antic conseller d’Educació Ernest Maragall: “Deixeu treballar la democràcia!”. En canvi, no m’ha agradat la línia de resposta governamental, que per condemnar sense pal·liatius la violència ha salvat fins al ridícul els indignats . Certament, la violència física és una línia que mai no s’havia d’haver travessat. Però és d’una gran ingenuïtat pensar que es pot destriar amb precisió qui són els violents i qui els pacifistes, com si fossin aigua i oli. Aquesta idea dels indignats bons i dels indignats dolents ha estat l’argument de defensa dels mateixos indignats , molt hàbil, però equívoc.