Ja fa temps que Europa, de manera insistent, ens assenyala l’únic camí possible per ser-hi reconeguts amb veu pròpia: tenir un estat propi. La darrera vegada ha estat aquesta setmana, quan el Parlament d’Estrasburg ha aprovat una normativa que permet al govern espanyol forçar l’etiquetatge en espanyol dels productes que ho fan només en català pel fet que no és llengua oficial a Europa. Hi ha qui ho ha volgut veure com un greuge de l’Eurocambra contra el català, però no: és de sentit comú que Europa té altra feina que posar el dit a l’ull d’una llengua mil·lenària i viva com la nostra, la tretzena més parlada als 27 estats de la Unió Europea.