Un dels fets que més ens desconcerta als ciutadans a l’hora de seguir l’acció política de partits i governs és la facilitat amb què passen de l’emfàtica proclamació de grans principis –ara en diuen valors- al pragmatisme més cru i descarnat. I, pel que es veu, un dels fets que menys entenen els governs i els partits és que aquesta dissonància entre grans paraules i fets miserables, pels ciutadans, té un marge de tolerància a partir del qual ens sentim decebuts, si no estafats.