Òmnium Cultural ha celebrat 50 anys. I a la vista de l’ambició, el coratge i el risc assumit pels fundadors -els Cendrós, Carulla, Millet, Riera i Vallvé-, com a país, em demano si no ens hauríem de sentir encara molt petits. No ho dic, esclar, en el sentit que no s’hagin acomplert els propòsits fundacionals. Tot al contrari, vist el punt de partida, amb un país submergit en una llarga i duríssima dictadura i amb molts números per desaparèixer definitivament com a nació, s’ha de dir que els resultats són veritablement extraordinaris. El seu esforç inicial ha anat molt més enllà del que ells probablement mai van poder imaginar en aquelles circumstàncies. Dit pel broc gros: no sé si mai es van atrevir a somiar la independència del país, tal com ara, ben desperts, ja veiem a tocar. Per tant, pregunto si no ens hauríem de sentit petits al costat de la seva generositat i comparats amb la seva visió i grandesa patriòtica.