S’ha dit amb raó que aquí tots fem de lingüistes sense saber-ne. En un país ple de “malalts de llengua”, qui més qui menys ha tingut una dolència, coneix un remei o es veu amb cor de fer un diagnòstic sobre la bona o mala cara que fa la llengua catalana. Això sense comptar els centenars d’experts que sí que tenim i que han publicat milers d’estudis i assaigs rigorosos, d’orientacions diverses i pronòstics matisats. Però amb tota aquesta efervescència no n’hi havia prou: de fa un temps, sembla que els jutges també es dediquen activament la sociolingüística, i determinen si un model educatiu és adequat o si una llengua ja es pot equiparar a una altra, amb una autoritat que cap altre expert no havia exercit mai. Érem pocs i va parir la burra!