Fer visible… què?
S’ha convertit en una sonsònia pesada això que diuen a can PSC que la qüestió no és tenir un grup parlamentari propi a Madrid, sinó que la solució és millorar la seva visibilitat.
Ai caram: jo havia entès –tal ho va plantejar al seu moment amb tota la lucidesa i tota la cruesa el conseller Ernest Maragall- que la visibilització del PSC a Madrid no era pas la solució, sinó el problema: no se’ls veu! Però en un joc de mans retòric d’aquests que només saben fer els experts en llenguatge polític, el PSC ha convertit el problema en solució, i es queden tan tranquils, com si ja tinguessin el remei als seus mals.
En realitat, poques vegades el PSC podia haver estat tan visible com aquests darrers anys, atès que la cap de llista ha estat ministra, i de l’Exèrcit. (Per cert: algú hauria d’explicar per què quan hi ha ministres catalans socialistes al govern de l’Estat, els posen al capdavant de l’Exèrcit. Sobretot, a mans de candidats que de l’Exèrcit en saben tant com res, i a més, provinents d’un país que, si d’alguna cosa no pot lluir, és de vocació militar). Però tornem al nostre tema: amb Chacón, el PSC hauria pogut ser més visible que mai, i en un cert sentit, ja ho ha estat, de vist. El problema, doncs, no és que no es vegi, sinó que quan és a Madrid, veiem que el PSC és com el PSOE. Calcat. No discrepa mai de res. I és capaç de renunciar a votar el mateix que al nostre Parlament, o a renunciar a la defensa dels interessos nacionals dels catalans. Una cosa, per cert, que mai no ha fet, posem per cas, un ministre andalús o gallec al govern espanyol, amb grup parlamentari o sense. I, per tant, el problema és que si el PSC vol ser més visible però no té res de particular a mostrar, el que passarà és que es tornarà a veure el mateix de sempre: que el PSOE i el PSC a Madrid són com dues gotes d’aigua.
En definitiva: el problema no és pot confondre amb la solució, senyors del PSC. Si volen ser visibles a les Corts, han de dir alguna cosa per dir en particular, diferent, pròpia. Han de poder discrepar. I, en poden tenir, de veu pròpia i diferenciada, a Madrid? Si només es tracta de ser vistos, això ja ho ha fet la Chacón, i ho ha fet bé. La tenim ben vista. I fins i tot la tenim ben calada… El PSC mai no podrà quadrar el cercle de ser vist essent la mateixa cosa que el PSOE. Naturalment, no dic que els diputats del PSC a Madrid es rasquin la panxa. Dic que quan es posen les piles, són les del PSOE.
Mireu, hi ha una dada que ens ho explicaria tot d’una vegada: quants militants del PSC han tingut càrrec –i sou- a l’administració espanyola –a part dels 25 diputats- des que hi governa Zapatero i gràcies al fet de no fer-se visibles? Que ens diguin quants són, i ja estarà tot dit i explicat. I la paradoxa serà que, quan ja no pintin res a l’administració de l’Estat, quan ja no tinguin ministra de l’Exèrcit, quan governi el PP, quan tinguin menys diputats, els serà més fàcil que se’ls vegi.
- Pots llegir l’article al web de Tribuna.Cat
