Un dilluns al migdia de fa poques setmanes, a causa d’una baixada significativa de l’Íbex-35, un informatiu radiofònic no dubtava a titular: “Setmana negra a les borses”. Tot just era dilluns, però les males dades borsàries encaixaven perfectament en les perspectives negatives de l’economia i no semblava insensat que amb la dada de dilluns algú s’atrevís a pronosticar les de tota la setmana. Però quan dijous passat l’Íbex-35 es va enfilar de manera espectacular a causa de l’acord a la cimera europea celebrada el dia abans, un altre informatiu en donava compte advertint que fet i fet la pujada tenia poca importància i que no passaria ni una setmana que hauria tornat a baixar. Es tractava de fer encaixar una “bona” notícia en un marc d’expectatives terriblement negatives, i això obligava a relativitzar-ne el caràcter positiu.