El recurs al sentit de l’humor del prestigiós catedràtic de Filosofia del Dret i un dels set pares de la Constitució m’ha fet retornar a l’extraordinària obra de Peter L. Berger La rialla que salva (La Campana, 1997). Es tracta, segons el mateix subtítol, d’un text sobre “la dimensió còmica de l’experiència humana”. En el seu llibre, el sociòleg nord-americà nascut vienès, sosté la tesi que “l’experiència de la comicitat és una promesa de redempció”. I, efectivament, les paraules de Peces-barba a Cadis podrien haver-se interpretat així, com una broma que obria, en un pla hipotètic, les esperances d’un futur intercanvi de dependències i independències entre Catalunya i Portugal, per veure qui hi sortia perdent i qui guanyant, i que permetia confiar encara en la promesa d’una independència redemptora per a Catalunya.