S’ha de tenir molta barra
Cada dia quedo més astorat del cinisme polític que gasta el PP de Catalunya. Després d’haver portat el país a l’atzucac –i a fer-li fer el ridícul- d’enfonsar-li l’Estatut que havia votat en referèndum, ara demana al govern de CiU que actuï amb lleialtat institucional amb el govern espanyol que –suposadament- sortirà escollit de les urnes el 20-N. Però això encara pot considerar-se retòricament buit. No. El més gros és que hagi demanat que TV3 emeti el debat electoral entre Rubalcava i Rajoy que, com és habitual, exclou la resta de partits, i lògicament, també els d’àmbit català.
Entrar a debatre si els telespectadors catalans ja poden veure el debat pels altres canals que l’emetin, és ociós. El PP de Catalunya no està preocupat per l’audiència hipotètica d’aquest debat a Catalunya, sinó que vol obligar a fer un gest de genuflexió al govern català i, de passada, a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Vol humiliar-los, en definitiva. Si tingués interès a fer accessibles els debats polítics a l’audiència catalana, allò que hauria d’haver demanat és que TVE, T5 o A3 haguessin emès, ni que només fos per a Catalunya, debats electorals al Parlament de Catalunya. Si cal, doblats a l’espanyol, per atendre tots aquells defensors del bilingüisme dels altres i que ells no practiquen. Uns debats electorals catalans que solen passar inadvertits dels ciutadans que estan enganxats als canals esmentats i que, per culpa d’aquestes “cadenes” –mai tan ben dit!-, no saben en quin país habiten i viuen esclaus de l’Estat que, com molt bé ha dit Peces-Barba, ens té colonitzats.
A hores d’ara tothom especula sobre els resultats del PP a Catalunya, que ja es donen per molt bons. Efectivament, és possible que la candidata ministra de l’Exèrcit, amb una generositat de no dir, cedeixi molts vots al PP, a part dels quatre que pugui esgarrapar dels Ciudadanos que no es presenten. Però, en molt bona part, aquests resultats seran resultat precisament de l’encadenament televisiu del 80 per cent de l’audiència a mitjans que no tenen cap sensibilitat pel país i la seva realitat política. Així, lligant de peus i mans al contrincant, és fàcil guanyar les curses electorals…
Digueu-me il·lús, però crec que aquests grans resultats del PP a Catalunya, encara estan per demostrar. Voldria pensar que el contrast entre la realitat televisiva espanyola sense retallades que ofereixen aquests canals i l’evidència que viuen la majoria de catalans que a Catalunya es paga la festa dels altres amb els nostres estalvis, en farà reaccionar més d’un. Digueu-me ingenu, però segueixo confiant en aquest país i en la seva capacitat per fer ciutadans responsables i que s’indignin de la presa de pèl pepera. Digueu-me bufanúvols, però estic gairebé segur que el PP a Catalunya tindrà un disgust.
- Pots llegir l’article al web de Nació Digital.cat