No sóc separatista. Ho dic perquè la proximitat de les eleccions tensa el discurs polític, les paraules es tornen armes llancívoles i no ens hauríem de deixar atrapar en la vella terminologia que parla de separadors i de separatistes. Aquesta antiga dicotomia és especialment perniciosa en la comprensió de l’independentisme polític per tres raons. Primera, perquè situa en un mateix pla moral colonitzadors i colonitzats. Segona, perquè atribueix als separadors -tipus Gregorio Peces-Barba- els mèrits del creixement de l’independentisme, com si en fos un gest merament reactiu. I tercera, perquè posa tot el focus d’atenció en la secessió, ocultant que la vocació més noble de l’emancipació no és pas l’aïllament sinó el desig de dialogar amb veu pròpia en un món interdependent.