Escric aquest article amb el lliri a la mà. Suposem que la campanya electoral ha estat neta i elegant. No s’han fet judicis d’intencions sobre els adversaris. Ningú no ha mentit i tothom ha acceptat la seva part de responsabilitat en el dramàtic panorama econòmic actual. No s’han fet servir dades parcials i esbiaixades, ni s’ha amagat la realitat als electors. Tampoc no s’ha coaccionat els mitjans de comunicació en cap sentit, que han pogut desenvolupar la seva responsabilitat informativa sense interferències ni imposicions.
Que en temps de crisi econòmica augmenti el malestar i es generin més protestes al carrer sembla una qüestió de pur sentit comú. Fins aquí, cap problema. En canvi, el que mereixeria estudi són alguns aspectes de les manifestacions. El primer, si l’augment de les protestes és proporcional al del malestar. Crec que no: no tot el malestar s’expressa públicament. El segon, si els que manifesten el malestar són els que el viuen més. I la meva opinió torna a ser que no: els grups socials més afectats tenen menys capacitat d’organització i reacció, mentre que els que es manifesten solen ser els que veuen amenaçades situacions, si no de privilegi, de cert nivell de benestar. I encara un tercer: ¿no podria ser que, amb la nova “sensibilitat” policial de l’actual govern, es demanin més permisos, mentre que amb l’anterior govern, sovint es passés de fer-ho?
Aquest lloc web utilitza galetes per oferir-vos la millor experiència d'usuari. Al clicar "Acceptar" esteu donant el vostre consentiment per l'aceptació de les galetes i l'aceptació de la nostra política de galetes
ACEPTAR