El món cap per avall

Escric aquest article amb el lliri a la mà. Suposem que la campanya electoral ha estat neta i elegant. No s’han fet judicis d’intencions sobre els adversaris. Ningú no ha mentit i tothom ha acceptat la seva part de responsabilitat en el dramàtic panorama econòmic actual. No s’han fet servir dades parcials i esbiaixades, ni s’ha amagat la realitat als electors. Tampoc no s’ha coaccionat els mitjans de comunicació en cap sentit, que han pogut desenvolupar la seva responsabilitat informativa sense interferències ni imposicions.

En definitiva, els partits polítics han explicat clarament durant quinze dies quines seran les seves intencions d’ara en endavant per tal que els electors puguin prendre avui una decisió lliure i madura.

És per tot això que l’electorat, per la seva part, ha escoltat atentament les propostes dels partits, i cosa fonamental, n’ha entès l’abast i les conseqüències. Lluny de guiar-se per proclames demagògiques, i encara menys per la por, ha fet memòria de les actuacions polítiques anteriors d’uns i altres, ha considerat a fons quin era l’interès general i, al marge d’interessos particulars, ha decidit el vot. Tot, esclar, posant per davant de qualsevol altra consideració la radicalitat democràtica de les propostes que se li han fet.

Òbviament, dilluns, a l’hora d’analitzar els resultats, els comentaristes tindrem en compte aquestes grans veritats, i sabrem quina ha estat la voluntat lúcida del poble. Una voluntat que s’haurà expressat clarament i que, per tant, es farà responsable sense protestar de les conseqüències d’allò que ha votat la majoria.

I ara, tornem a la realitat.