El llenguatge que utilitzem varia amb el temps incorporant la sensibilitat cultural de cada moment. Així, si fa unes dècades parlàvem de la intel·ligència mesurant-la amb coeficients matemàtics que permetien objectivar-la en una escala numèrica, més tard vam entendre que per valorar-ne la dimensió social calia afegir-hi variables afectives. I vam descobrir la importància de la intel·ligència emocional. Tots aquests canvis no mostren només una evolució atzarosa del coneixement científic, sinó una necessitat social que ens predisposa tant a la descoberta com a l’acceptació de les noves idees. És per això que resultaria de molt interès saber per què els darrers anys hem deixat estar les intel·ligències i hem passat a destacar un nou concepte: el del talent.