Fa just una setmana, al barri del Besòs de Barcelona, als límits amb Sant Adrià, es va produir un acte criminal que ha encès el debat sobre com cal etiquetar-lo. Es tracta de racisme? És pobresa? És un cas d’abandó municipal del barri? És un fet aïllat només atribuïble a uns delinqüents habituals i a la mala sort de la víctima? Tal com havia teoritzat magistralment Erving Goffman a Stigma (1963), tot procés d’estigmatització diu més de qui posa l’etiqueta que de qui és marcat. Posar nom, des del Gènesi, és una manera d’apropiar-se de la realitat. I la lluita per etiquetar aquest crim s’ha d’entendre així: l’expressió del desig, més que de comprendre’n les causes, de controlar-ne les conseqüències.
Continue reading