Una de les cantarelles més habituals emprades per aigualir l’aspiració a la independència és la d’advertir que podria posar en risc la cohesió social del país. Primer s’accepta amb la boca petita que potser sí que la independència és l’única alternativa possible a la decadència social i a la desaparició nacional dels catalans però, immediatament després, s’assenyala el perill de fragmentació de la societat. Una ruptura que, implícitament, fa al·lusió a uns hipotètics ciutadans que tindrien altres lleialtats nacionals.