Lluís Bou entrevista a Salvador Cardús, a elSingulardigital.cat
“Si Mas fa com Alex Salmond l’avenç del país serà enorme”
Salvador Cardús (Terrassa, 1954) és periodista, escriptor, i doctor en Ciències Econòmiques. Actualment és professor de la facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual en va ser degà entre el 2009 i el 2011. Com a investigador ha treballat en el camp de la sociologia de la religió, de l’educació, dels mitjans de comunicació i dels fenòmens nacionals. Va ser subdirector del diari Avui, i és articulista de La Vanguardia.
per Lluís Bou
Ja són diverses les enquestes que diuen que el sobiranisme és majoritari a Catalunya. Però això no es tradueix després en les urnes de forma clara. Què passa?
És que es parla de dues coses diferents. Quan preguntes si estan a favor de la independència, apareix aquest 53-54%, contra un 36% de partidaris del no. Això és una xifra elevada que significa que en un hipotètic referèndum els que votarien a favor de la sobirania podrien arribar al 60%.
Però després no s’acaba de veure…
És que quan anem a votar a les eleccions catalanes, a les de Madrid o als Ajuntaments no ens pregunten per la independència sinó per qui volem que ens governi. Ens fan una altra pregunta, i la responem de forma diferent. Jo puc dir: vull la independència però no vull que em governi el senyor López Tena. Ara bé, el dia que un partit de cert rigor faci una proposta independentista recollirà tot aquest vot sobiranista.
És molt transversal aquest independentisme?
Sí, es veu en les enquestes. Entre els votants d’ERC, de CiU, d’ICV i del PSC n’hi ha proporcions molt notables. Entre els socialistes arriben a un 25%. A Catalunya s’està produïnt un fenomen molt interessat, i és que els partits van endarrerits respecte a la voluntat de la gent.
Què vol dir?
Que si Mas fes com Alex Salmond, el president escocès, i es posés al davant d’aquesta reivindicació l’avenç del país seria enorme.
Ara l’objectiu del govern, i d’una majoria del Parlament, és el pacte fiscal.
Si per pacte fiscal entenem la recaptació de tots els impostos, limitar l’expoli fiscal al 4% del PIB català, sortir de la llei orgànica de finançament de les autonomies (LOFCA) i entrar en una negociació directa amb l’Estat, jo crec que és absolutament impossible. El mateix conseller Mas-Colell diu que no és de sentit comú anar a tota velocitat contra una paret. Vol dir que no ho deu veure massa possible.
Amb la crisi hem vist que el govern central té capacitat d’escanyar la Generalitat. El PSOE ho va fer. Si suspèn una partida acordada, el govern català té problemes per pagar els funcionaris. Això és molt greu no?
Si tens problemes a fi de mes per pagar el sou dels funcionaris, no estàs en gaire bones condicions per exigir el pacte fiscal. És una feblesa enorme. I fer així un plantejament més ambiciós encara és més difícil.
El govern del PP ho té fàcil ara…
El PP és limitarà a donar respiració al govern de la Generalitat, respiració assistida, per tal que el malalt no es faci el valent. Jo crec que actuarà així. Ara bé, si això es va allargant Convergència podria tenir la bona idea de convocar eleccions anticipades marcant un pas més en les aspiracions catalanes. Convergència no pot arribar a les eleccions sense res a la mà. O aconsegueix el pacte fiscal, o ha de presentar una proposta política del tot diferent.
Tan evident és el canvi de registre?
Bé, també dependrà de si el país és capaç de mobilitzar-se per fer notar aquesta pressió cap on apunten les enquestes.
Entrevista a El Singular Digital.Cat (pots llegir-la al web original, clicant aquí)
