«Todo por la patria»

Si Òmnium, per ser agraït, hauria de preparar un petit homenatge a l’Alicia Sánchez-Camacho per la magnífica campanya de publicitat que els ha organitzat aquesta setmana, l’independentisme sencer l’hauria d’organitzar a Alejo Vidal-Quadras, incansable desvetllador de consciències nacionalistes. Tant és així que, fa pocs dies, l’antic professor de física nuclear de la UAB i en el seu bloc personal de títol enigmàtic –vull dir, enigmàtic per a un capsigrany de nacionalista com jo-, “Prohibido pisar las flores”, va publicar una profunda i agosarada reflexió –“El lenguaje del enemigo”- en el que acusa la “rebosante de tanta ingenuidad como seráfica intención” Sánchez-Camacho de fer el joc als sobiranistes (cal dir-ho tot senyant-se) catalans, s’entén.

Com és això? Doncs perquè la lideressa catalana del PP ha dit que treballa per a “un mejor anclaje de Catalunya en España”, ai las, com si Catalunya no fos Espanya, sense necessitat d’ancorar-li més. Segons el físic nuclear, es tracta d’una expressió “cargada de pólvora” –els anys allunyat de l’especialitat no li han permès dir que “carregada de plutoni”-, perquè suggereix que Catalunya no és Espanya, que no estan prou ben acoblades i (torneu-vos a senyar) que tot l’esforç l’ha de fer Espanya. Sí, a mi també m’ho havia semblat: l’angelical Sánchez-Camacho, en el fons, ha assumit els postulats independentistes sense adonar-se’n. En la seva diatriba –un altre eurodiputat que havia conegut em va dir que a Brussel·les, els vespres i les nits d’hivern, tancats a l’hotel, es fan molt llargues-, físic popular també pica el crostó al Cercle d’Economia, al Círculo Ecuestre i al Foment Nacional del Treball, perquè són també “prisioneros de la cárcel de mentiras y apelaciones emocionales del nacionalismo”.

Vidal-Quadras acusa Sánchez-Camacho de fer de “madrina de la pandilla de manirrotos irresponsables que son los nacionalistas ayudándoles a conseguir más dinero para seguir construyendo su proyecto secesionista”. I li suggereix, entre altres consells, que es dediqui a exigir la eliminació de “tantas y tantas subvenciones clientelares o megalómanas”. (Demano disculpes per haver citat l’eurodiputat literalment i en espanyol, particularment a tots aquells escolars que, segrestats per la ceguesa nacionalista, només entenen el català, i ara es troben en inferioritat de condicions, comparats amb els que ja tenim una certa edat, i a principis dels seixanta, l’escola es va obrir els ulls de bat a bat a la grandesa imperial de l’espanyol).

Al contrari dels porucs que creuen que això de l’independentisme és cosa de quatre i que el país no està a punt, o fins i tot dels miserables que neguen que Mas i companyia en siguin, valents com Vidal-Quadras ens fan prendre consciència que l’independentisme ja és a les portes dels cercles econòmics i les patronals “nacionals” i que estalona els peus de la mateixa Sánchez-Camacho i el PPC. No és estrany que tanta clarividència hagi provocat en algun fòrum digital adhesions com la d’aquell que postil·la les paraules del patriota: “Sr. Vidal-Quadras: con usted hasta la muerte”.

• Pot llegir l’article al web de Nació Digital.