Quan siguem independents, a què dedicarem el temps lliure, per dir-ho com en Perales a la seva cançó? Com omplirem les nits i els caps de setmana sense haver de conspirar, ni redactar l’enèsim full de ruta ni haver-nos de mobilitzar contra la darrera provocació? Anirem més a teatre, a concerts i llegirem més? No ho sé. Però d’aquest escenari sense el pes del combat per l’alliberament nacional, tinc la certesa que el que no desapareixerà seran els debats cíclics -i ciclotímics- sobre la salut, el futur i les relacions de veïnatge de la llengua catalana. La independència ens estalviarà la molèstia dels tribunals forasters, que déu n’hi do, però la complexitat de la realitat sociolingüística i la vocació de polemistes de la llengua encara seran més grans.
Continue reading