Calés per càrrecs
Hi ha a YouTube un fragment de debat polític a la Diputació Foral d’Àlaba en el qual el diputat del PNB Xavier Aguirre explota d’indignació davant dels representants d’EB i “canta” les condicions que el partit d’esquerres els posava per arribar a un acord “polític”: càrrecs i més càrrecs a la mateixa administració pública i a institucions que poc o molt en depenen. L’explosió es deu al fet que aquest partit d’esquerres, en públic, al·legava diferències programàtiques per la manca d’acord “amb les dretes”. No us el perdeu.
Doncs bé, cal ser cec per no veure que en els acords del govern de CiU amb el PP hi ha molt de tot això. El PP s’omple la boca de raons polítiques per explicar els pactes, i CiU calla com un mort comptant que a canvi serà més fàcil que arribin calés de Madrid. Ara bé, tot i que els arguments del PP –que no es gastin diners en qüestions identitàries, que gasti en allò que preocupa “realment” la gent, que s’ocupi de resoldre la crisi, etc.-, a la pràctica, només veiem dues coses concretes: una, que allò que realment aconsegueix dels pactes és l’ocupació cada dia de més càrrecs públics; i dues, que un cop té els càrrecs, comença a dedicar tots els esforços a objectius identitaris, naturalment, espanyols. De la vicepresidència de la CCMA, passant per la vicepresidència de la Diputació de Barcelona o la direcció d’informatius de COM Ràdio, i tota una “pedrea” de premis generosos que paguem entre tots.
Com era d’esperar, el vicepresident de la CCMA, ja amb el càrrec sota el braç, el primer que ha fet és entrar en debats identitaris, entre d’altres, violentant la tradició de la informació meteorològica centrada en l’espai comunicatiu català per imposar-hi una informació “nacional” espanyola. Així, s’afegeix a l’obsessió de la delegada del govern, senyora De Llanos, per fer onejar banderes espanyoles arreu. I el PP a Catalunya no ha aprofitat la vicepresidència de la Diputació per defensar el tancament d’aquesta institució i estalviar en estructures administratives inútils, ni ha fet tancar COM Ràdio amb l’argument que ja hi ha alternatives privades. No: el que fa és ocupar-ne càrrecs i col·locar-hi la militància, en aquest darrer cas, un antic director de l’ABC a Catalunya. Per tant, es evident que també som en un cas de pactes per càrrecs. Espero el dia que el senyor Homs, portaveu del govern, s’emprenyi com el diputat del PNB i ens desveli tota la llista de càrrecs demanats pel PP a canvi dels pactes aconseguits.
Ara bé, aquests “pactes per càrrecs” es justificaven per les estretors pressupostàries i de liquiditat del nostre govern. És a dir, que en el fons del fons, el que estava en joc era una política de “pressupostos per càrrecs”. O, si més no, així ho havia entès. Però si quan es presenten els pressupostos espanyols, el govern de la senyora Sánchez-Camacho –em refereixo al govern espanyol- ni paga el que ens deu ni compleix la llei sobre inversions a Catalunya, entenc que el pacte queda trencat. O no?
- Pots llegir l’article al web de Nació Digital.cat
