Un dels camins més interessants que segueix l’accelerat procés de maduració de l’independentisme és el de l’abandonament progressiu i decidit del seu tradicional antiespanyolisme. Encara amb resistències notables que tenen fins i tot expressió parlamentària, cada vegada la voluntat d’independència política s’expressa més com una esperança en positiu per decidir el propi destí que com un ajustament de comptes amb la tricentenària condició colonial.