En la negociació del pacte fiscal que encapçala el govern actual, la memòria de l’experiència del procés pel qual es va arribar a l’aprovació de l’Estatut de 2006, convenientment retallat el 2010 i no pas per la crisi econòmica, hi pesa com un mort (que és el que és ara mateix aquell Estatut). Els fets són massa recents com per oblidar les ingenuïtats, els errors i les renúncies que es van cometre i que van deixar els nostres representants polítics amb un pam de nas –per dir-ho en termes d’horari infantil- davant de l’Estat espanyol. Tant, que si les estructures de dominació estatals en tinguessin la capacitat, ara encara s’estarien cargolant de riure.