Abans de la feble democràcia de què gaudim ara, ja corria la brama d’aquell consell donat pel dictador a un xicot amb vocació de servei públic: “Jove, faci com jo, no es dediqui a la política”. Encara que sembli humor negre polític, el cert és que a l’Espanya franquista l’acudit no tan sols podia fer riure una minoria que l’entenia com un sarcasme, sinó que per a una societat apallissada, la sentència esdevenia una consigna plena de sentit comú. En vista de l’experiència fratricida de la Guerra Civil, el “no et fiquis en política” no només era un exorcisme benintencionat, sinó que sobretot servia per diluir l’adscripció ideològica del règim. Franco es representava a ell mateix com la