Entrevista a El Punt Avui: El referèndum sols ha de ser el final del procés

La qualificació de pitjor moment té una connotació negativa, i denota el supòsit que encara és possible una relació dins el marc constitucional. Ja és hora de dir que som en un dels millors moments possibles de les relacions, perquè estem a punt de sortir del marc de confusió en què ens han tingut atrapats durant anys per establir un nou model de relació d’igual a igual.

En pocs anys s’ha produït un progrés espectacular vers una voluntat sobiranista majoritària, i això s’ha fet sense un lideratge clar. Però una transició cap a la independència no es fa sense un lideratge polític formal i explícit. Ara la societat està més madura que els seus líders, que encara tenen dubtes i angúnies d’encapçalar el procés.

És que el procés no ha de començar amb un referèndum, sinó amb una majoria parlamentària consistent, del 60% o 70%, de forces que reclamen un estat propi. Llavors cal negociar amb l’Estat per definir com queda… No vam anar a votar per l’Estatut fins que no va estar del tot redactat! El procés és llarg, i la convocatòria del referèndum sols l’ha de completar al final.

Ja està començat, estem parlant d’uns terminis molt més breus del que ens imaginem.

El fracàs del pacte fiscal està cantat, ja que és impossible que Madrid l’accepti en els termes en què el planteja el govern, a més que Espanya ja no és un interlocutor seriós per a ningú. En breu caldrà plantejar eleccions anticipades, i el centre de la discussió ja no serà el pacte fiscal, sinó l’estat propi, amb tots els eufemismes que es vulguin.

El problema no serà tenir majoria social, que hi és, sinó superar la resistència de poders fàctics minoritaris que mantenen molt de pes en la societat catalana, i que es resisteixen a accelerar el procés perquè poden sentir-se amenaçats. Però en un procés democràtic prendran una posició adequada, estic segur que ja consideren la hipòtesi. En un món globalitzat és absurd pensar que els catalans deixaran de consumir pernil de Jabugo o els espanyols no compraran vàters Roca. Això no ha de produir pors i resistències.

Si en 30 anys d’Espanya autonòmica creuen que no s’ha tancat la cohesió de la societat catalana, els que ho diuen haurien de reconèixer el fracàs polític i social del seu propi model. Som una societat tan cohesionada o diversa com la de qualsevol altre lloc del món. Diria el contrari: una Catalunya sobirana, amb capacitat d’oferir un horitzó social i de progrés, no tindria problemes de cohesió.

Sí, s’estan dient disbarats d’una absurditat empírica absoluta, espantalls per frenar el procés però que són molt fàcils de rebatre, com quan diuen que no podrem pagar les pensions, i el risc més gran del pensionista és seguir sent espanyol. Ho presentaran com a voluntat de separació i enclaustrament, quan és ben al contrari: el PP és molt recelós amb tots els gestos d’internacionalització catalana; totes aquestes estratègies són les més castigades per algú que ens acusa de tancar-nos. El seu argumentari és pobríssim, però tenen mitjans poderosos…

No cal que siguem esclaus de formulacions merament burocràtiques. Catalunya no tornarà a ser monolingüe mai més; és d’una gran absurditat pensar-ho. Caldrà gestionar la diversitat lingüística, en el vessant de la dimensió pràctica i de l’aspecte dels noms. Si hi ha una o més llengües oficials, al carrer no es notarà… No sóc cap expert, però si depengués de mi el català seria la llengua pròpia, i no en faria cap d’oficial, ni el català.

És que la independència comportarà la desactivació de molts debats estèrils, com ara aquest o el de la llei del cinema, perquè amb una convivència tan efectiva com la que hi ha al carrer, hi hem perdut una quantitat d’hores brutal… Farem el mateix que ja fem, però sense la pressió de ser en un estat que planteja desafiaments constantment.

El concert em sembla esplèndid i hi seré per poc que pugui. El 1992 la voluntat sobiranista va quedar aclofada pels Jocs. Hem perdut vint anys, però per sort hem reprès aquella empenta, i ara és acceptada àmpliament. No hi ha acte públic que no acabi amb crits d’independència; és impressionant el progrés dels últims anys. Que El Punt Avui sigui sensible a aquesta demanda popular és un gest de gran intel·ligència nacional i patriòtica, però també informativa, ja que ocupa un mercat que ningú ha estat capaç de recollir els últims anys