Hi ha qui s’ha posat nerviós amb la dotzena -va, posem-n’hi dues dotzenes- de banderes espanyoles que ha vist als balcons del seu veïnat i pel centenar de coets tirats pel triomf agonístic de la roja davant de Portugal i els dos-cents de la victòria davant Itàlia. Em refereixo a dos tipus d’excitació. Una, la dels que ho han viscut com una amenaça al projecte d’emancipació just ara que el tenim a tocar. L’altra és la dels que han trobat en les banderes i petards el desmentiment de l’existència d’una majoria sobiranista, l’evidència d’una amenaça real a la unitat civil dels catalans i, sobretot, una taula de salvació argumental per a la defensa de l’actual statu quo polític.
Continue reading