Tal com en el seu moment vaig combatre la idea que l’entesa entre Espanya i Catalunya fos un afer de “pedagogia”, ara he de dir que desconfio del tot que la raó econòmica serveixi per arribar a cap mena d’acord o pacte entre els dos territoris. En el primer cas, en el supòsit que el problema de l’encaix entre Espanya i Catalunya era un cas de desconeixement o d’ignorància, hi havia una barreja d’ingenuïtat i alhora d’arrogància catalana. El fracàs estrepitós d’aquells esforços, tant intel·lectuals com pressupostaris, per donar explicacions, hauria de fer entendre que els desacords no són un problema d’incomprensió sinó que sempre tenen a veure amb la confrontació d’interessos i amb l’existència d’estructures organitzatives elles mateixes confusionàries.