[Articles anteriors: Tres mesos abans · La vigília · El dia més esperat · Article posterior: Al cap de cinc anys]

Quan diumenge va començar a clarejar, el cel era d’allò més net i transparent. Tot i ser festiu, va semblar que tothom es llevava més d’hora. El divendres a les vuit del vespre tothom havia corregut cap a casa a escoltar el missatge del president, i ningú no havia tornat a sortir al carrer. El dissabte a mig matí es va celebrar la sessió al Parlament. Es va notar que els fets havien agafat tots els grups amb el pas canviat davant d’una decisió del Govern que en cap cas no esperaven. La sessió no va ser memorable, però va servir al Govern per fixar amb més detall el seu full de ruta i per buscar suports amplis, que va aconseguir. Els quioscos mostraven les portades de la premsa espanyola als aparadors, però tenint en compte la ratxa que portaven, no van poder exagerar gaire més el catastrofisme dels titulars.