[Articles anteriors: Tres mesos abans · La vigília · El dia més esperat · Els dies posteriors]

Fa cinc anys que Catalunya és un nou estat d’Europa. De fet, en aquest període és l’única nació que ho ha aconseguit: Escòcia va dir “no”, Flandes segueix embolicant la troca i, sorprenentment, el govern abertzale del País Basc ha anat ajornant la urgència de fer el pas per tal de mantenir el suport imprescindible del PSE que li garanteix la majoria parlamentària. Catalunya, cal dir-ho, ha fet com totes les nacions que aconsegueixen el seu propi estat: es desentenen dels que encara el reclamen i abandonen les “solidaritats romàntiques”. Ja ho havia dit Churchill: els estats no tenen principis, només interessos.