En aquest article, el professor Salvador Cardús ofereix la seva particular visió sobre les principals febleses de la universitat catalana. En primer lloc, se cita l’existència d’un marc polític espanyol que li resta llibertat i responsabilitat i que s’explica, alhora, per una burocratització excessiva que ofega la iniciativa acadèmica. En segon lloc, la incapacitat de les universitats catalanes per assumir el nivell de risc que és propi i intrínsec a tot treball científic i intel·lectual, i que s’exemplifica en un reguitzell d’acreditacions, autoritzacions i requisits formals previs que frenen la innovació. En tercer lloc, es fa referència al fet que la universitat és presa per un discurs ideològic falsament progressista, i que és hipòcritament igualitarista en el sentit que perpetua la desigualtat o, si més no, posa obstacles a la seva superació. Finalment, s’incideix en els problemes de governabilitat i de resistència al canvi de la pròpia universitat, atrapada en una cultura assembleària i d’interessos particulars que bloquegen la presa de decisions estratègiques. Malgrat tot, assenyala Cardús, la universitat catalana també amaga històries d’èxit quant a expressions de rigor i qualitat acadèmiques que convé no oblidar i tenir present.
Descarregar l’article complet (PDF, 188 KB) publicat a la revista VIA. Valors, Idees, Actituds, del Centre d’Estudis Jordi Pujol, núm.19, corresponent al setembre del 2012.
