Necessitem, amb urgència, veus polítiques sòlides. L’agreujament de la recessió econòmica que viu Catalunya, la manca d’un full de ruta convincent per plantar-hi cara i, sobretot, l’absència d’un horitzó que n’assenyali la sortida, les fa imprescindibles. Mai no havien urgit tant des del canvi de règim a la democràcia i, a Catalunya, des dels primers passos cap a la reconstrucció nacional d’ara fa trenta-dos anys. Perquè, què van trobar els catalans en una oferta electoral encara a mig coure com la de CiU per donar-li una victòria imprevista l’any 1980, i en uns temps també de tanta incertesa? Doncs el lideratge fort d’un home com Jordi Pujol que amb el seu discurs atribuïa ple sentit a una aventura que ningú encara no s’havia atrevit a dibuixar.
Continue reading