Terrasenques i terrassencs,

D’ençà del fracàs de la reforma estatutària del 2006 i, sobretot, després de la sentència del 2010 que va certificar que Espanya donava per acabat l’Estat de les Autonomies, el país, les catalanes i els catalans, de manera accelerada, hem anat prenent consciència que no ens quedava més remei que dir amén i acceptar la humiliació, o cridar llibertat. I, com hem fet sempre els catalans quan ens hem trobat en aquestes cruïlles històriques, ara també ens hem decantat per la llibertat. Si, només per esmentar el darrer gran entrebanc, es va saber resistir l’intent de genocidi polític, cultural i lingüístic dels quaranta anys de dictadura franquisme, qui podia arribar a pensar que ara malbarataríem tots els sacrificis que han fet les generacions anteriors per tal que nosaltres tinguéssim la nostra oportunitat, veritablement Històrica, d’arribar fins al final del camí? Serem fidels a la memòria i al compromís dels que ens han precedit, com l’enyorat Àngel Casanovas, i a tots ells oferirem la nostra victòria final.