Entrevista al bloc del Programa d’Humanitats de la UOC

També hi hem parlat del paper de les humanitats en el moment que vivim i de com ens poden ajudar en un temps d’incertesa com l’actual. Cardús ha pronunciat la conferència «Més incertesa, més humanitats»en la presentació del nou màster d’Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies i el Grau d’Humanitats de la UOC.

S’esperava que la manifestació de la diada d’enguany fos multitudinària, però la resposta va desbordar les previsions. Vostè també es va sorprendre?
La manifestació fou el resultat d’un treball de base popular intens que va començar amb la consulta independentista d’Arenys de Munt el setembre del 2009. Organitzacions independentistes han anat fent, durant tot aquest temps, una feina tenaç per tot el territori. He fet un càlcul dels actes independentistes que hi ha hagut durant aquest any –caminades, conferències, concerts…– i surt que se n’han fet més de cinquanta a la setmana per tot el territori.

Sense la crisi econòmica, la manifestació hauria estat tan nombrosa?
La situació econòmica hi ha tingut un paper important. La crisi ha posat de manifest que un país com el nostre, capacitat per a tirar endavant, es veu atrapat per la incompetència de l’Estat. La gent és conscient que això d’Espanya ens surt molt car. És inacceptable que a Catalunya s’espatllin els trens per a anar a treballar mentre el govern espanyol construeix trens d’alta velocitat que no condueixen enlloc. Aquesta situació és inacceptable, i la crisi ho ha fet visible.

Aconseguir el pacte fiscal és un primer pas important en el camí cap a la independència?
És important, per fer el pas a la independència, disposar d’una hisenda pròpia que ens permeti encarar el procés amb unes certes garanties. Si s’aconsegueix amb un pacte fiscal amb l’Estat o per decisió unilateral de Catalunya, és indiferent per al camí de la independència.

Algunes veus alerten de les conseqüències econòmiques que podria tenir un boicot comercial de l’Estat espanyol.
Hem de saber que Catalunya ha aportat en impostos a Espanya el doble que Espanya ha rebut en fons europeus des de l’entrada a la Unió Europea. La nostra economia és molt oberta, tenim moltes empreses que produeixen per al mercat internacional i, per tant, som menys vulnerables.

Dius que «la independència és un instrument, no un objectiu en si mateix». Quin és l’objectiu?
La independència és un procés necessari per a disposar d’un instrument com l’Estat, que ara com ara, és l’únic que et proporciona reconeixement internacional i capacitat d’autogovern.

Ara bé, si associem la independència a l’assoliment de la llibertat, també es pot dir que és un objectiu en ella mateixa. Fem aquesta pregunta a la idea de llibertat: és un instrument o un fi en ella mateixa? Doncs bé: sembla que la llibertat, per ella mateixa, és valuosa, oi?

Tenim por de la llibertat?
De pors, n’hi ha moltes. Els pensionistes tenen por de què pot passar amb les pensions, els professors universitaris temen no poder fer la recerca que els subvenciona Espanya, etc. I són pors raonables, perquè l’adversari no ens ho posarà fàcil. Ja veiem com el PP es passa l’estona amenaçant-nos… Però les pors s’han de superar amb informació i coratge. Ara bé, si el procés d’independència s’acaba iniciant, demanarà una capacitat de resistència gran dels catalans.

Com es pot aconseguir la independència?
El procés ha de començar amb una convocatòria d’eleccions en què els partits hauran d’haver explicitat al seu programa si volen la independència o no. Si guanyen els partits que hi són favorables, al Parlament podran decidir iniciar aquest camí.

Què més?
Necessitem una hisenda pròpia i que el govern pugui començar negociacions amb Europa. Després hem de convocar un referèndum. En tot el procés, Catalunya ha de ser democràticament impecable: Europa només acceptarà la independència si ho fem ben fet.

I si quedem fora de la Unió Europea, com s’ha dit?
La Comissió Europea ha rectificat públicament les declaracions del seu portaveu sobre les conseqüències de la independència de Catalunya amb relació a la seva pertinença a la Unió Europea. D’altra banda, si Catalunya ha d’estar fora d’Europa, Espanya també haurà de renegociar la seva entrada, perquè ja no serà el mateix estat que va ingressar a la Unió quan ho va fer.

Aquest moment històric coincideix amb una crisi de confiança en els polítics. Com pot influir això en el procés?
Aquesta manca de confiança en els polítics no ajuda gens perquè el procés s’ha de fer políticament. Les mobilitzacions són imprescindibles, però aquest desig popular ha de tenir una traducció institucional. Els polítics hauran de fer un esforç per acomodar-se a les exigències del país.

D’altra banda, no estic d’acord amb la falta de confiança general en els polítics. També hi ha professors universitaris que són uns mantes i uns aprofitats… Conec polítics que cobrarien quatre vegades més treballant a l’empresa privada i, en canvi, treballen pel país.

En quin termini podríem ser independents?
És un procés que dura uns quants anys. Però serà més fàcil del que ens pensem.

Com pot actuar Espanya si Catalunya proclama la independència? Aquestes amenaces d’actuació militar per part d’Espanya tenen cap importància?
De tancs no en trauran perquè ja no en tenen. És patètic imaginar que ho puguin fer; tot i que, si ho fessin, això acceleraria el procés. Imagina’t la CNN i els mitjans internacionals mostrant els tancs de l’exèrcit espanyol davant del Parlament de Catalunya… En un món tan obert, què pot passar?

Canviem de tema. Quin és el paper de les humanitats en un món dominat per la tecnologia?

Si em demanes si les humanitats són útils, et diré que no. Per a viure no et cal saber cultura grega. Ara bé, en una societat en què hem descobert que la incertesa forma part de l’existència, en què hem vist que som més febles que no ens pensàvem -ens podem quedar sense feina, sense casa…-, les humanitats ens poden ajudar a gestionar aquesta incertesa.

Estem en risc de perdre el saber humanístic? La indústria editorial ara es regeix per beneficis econòmics i aposta per llançar gairebé exclusivament productes comercials…
Fins ara mateix, és la visió comercial la que ha fet que hi haguessin indústries culturals, i en particular, editorials, i que es publiquessin tants llibres, i se’n llegissin més que mai. Per tant, no em sembla empobridor. Només quan les editorials tenen grans èxits comercials, es poden permetre publicar algun llibre sense fer-hi negoci o fins i tot arriscant-se a tenir-hi pèrdues.

Però en els llibres electrònics costa trobar obres poc comercials… No tant en anglès, però en català i espanyol sí.
En el cas dels llibres electrònics, només és una qüestió de tenir més llegidors en aquest format, i ja arribarà tota la resta. La cultura no és pas contradictòria amb la seva dimensió comercial. I la cultura que no vol ser comercial, no es pot pas queixar de no tenir els mateixos tractes comercials que la que sí que ho busca.