La independència, per anar bé, a més d’emancipar-nos d’Espanya ens hauria de deslliurar de fal·leres que han ocupat les nostres vides, sovint fins a l’ofec. D’entre totes, la de la llengua és potser la més notable. De la taverna a l’acadèmia, aquest país s’ha enderiat parlant d’això del català, ha viscut el seu mal de llengües amb dolor, ha estat emmetzinat per una verinosa llengua, n’ha narrat la guerra, ha especulat sobre el fantasma de la seva mort i n’ha discutit tots els noms. N’hem estudiat l’horitzó, el futur, l’ètica, la normalitat improbable, els drets, l’ecosistema, la ideologia i el conflicte. No n’hauríem de perdre la passió, però sí l’obsessió.
Continue reading