Les eleccions catalanes sempre s’havien analitzat a partir de dos eixos que, en comparació amb altres territoris, afegien complexitat a la decisió del vot. D’una banda, hi havia l’eix nacional, que anava de la proposta independentista fins a la unionista, passant per tot d’ofertes intermèdies. El catalanisme era un gran espai ple de matisos on, si calia, de tant en tant s’hi enfilava el PP i tot. De l’altra, hi havia l’eix ideològic, que anava del que convencionalment se’n diu l’esquerra fins a la dreta, també amb tota una oferta diversificada de polítiques o més progressistes o més conservadores. Però ara aquest model d’eixos, si no s’ha acabat, és a punt de morir. Ja no som en temps de mitges tintes i els eixos s’han convertit en dilemes. …
